Què menjar a Còrdova: plats típics, vins i productes de la província
Salmorejo, flamenquín, rabo de toro, albergínies amb mel i pastel cordobés, amb fino de Montilla-Moriles, oli amb denominació i pernil de Los Pedroches.
Actualitzat el
A Còrdova es demana salmorejo, flamenquín i rabo de toro (cua de bou estofada), i s'hi beu fino de Montilla-Moriles. Amb això ja has tastat el més important. La resta de la carta típica són albergínies fregides amb mel de canya, mazamorra, japuta en adob, naranjas picás amb bacallà i, de postres, pastel cordobés.
Gairebé tot surt de la mateixa província. El vi ve de la campiña del sud, l'oli de quatre denominacions d'origen protegides i el pernil ibèric de la devesa de Los Pedroches, al nord.
Aquesta guia explica què és cada plat i d'on ve cada producte. No recomana restaurants. Dades comprovades el novembre del 2026.
Dades pràctiques
- Plat de referència
- Salmorejo
- Vi de la terra
- Fino de Montilla-Moriles
- Olis amb DOP
- Baena, Priego, Montoro-Adamuz i Lucena
- Pernil amb DOP
- Los Pedroches, 100 % ibèric
- Postres típiques
- Pastel cordobés
- Mercat de La Corredera
- De dilluns a dissabte, des de les 8:00
Salmorejo i mazamorra, les cremes fredes
El salmorejo és una crema freda de tomàquet, all, pa, oli d'oliva i sal. És més espès que el gaspatxo, tant que es menja amb cullera o sucant-hi pa, i se serveix amb guarnició per sobre, gairebé sempre ou dur i pernil picats. El Patronato Provincial de Turismo el presenta com el plat tradicional de la província.
Se'n menja tot l'any, tot i que quan més s'agraeix és a l'estiu. Si el tastes en uns quants llocs notaràs que canvia molt. Depèn del pa, del tomàquet i sobretot de l'oli.
La mazamorra n'és la parenta blanca, una crema freda d'ametlla, sense tomàquet. Surt menys a les cartes, i quan n'hi ha val la pena demanar-la.
Flamenquín i rabo de toro
El flamenquín és un rotlle de llom de porc farcit de pernil serrà, arrebossat i fregit. La recepta que recull la guia de sabors de la província obre el filet com un llibre, el farceix, l'enrotlla, el passa per ou i pa ratllat i el fregeix amb oli d'oliva. Se serveix amb patates fregides i sol ser gros, de manera que amb un n'hi ha per compartir.
El rabo de toro és un guisat lent. Porta la cua tallada per les articulacions, molta ceba, tomàquet, all, pebre, safrà i vi de Montilla o de Moriles. La carn s'ha de desprendre de l'os tota sola. És plat d'hivern i de taula, més que no pas de barra.
El que surt de la barra d'una taverna
Les albergínies fregides amb mel de canya són un altre dels plats que el Patronato dona com a referència. L'albergínia va fregida i porta un fil de mel de canya per sobre, i el contrast de salat i dolç és la gràcia del plat.
La japuta en adob és peix adobat, una recepta de taverna de tota la vida que el Patronato cita al costat dels seitons en vinagre i de les alcachofas a la montillana, carxofes guisades amb vi de la zona.
Les tavernes es concentren al voltant de la plaça de la Corredera, als barris de la Ajerquía, a prop de la plaça de las Tendillas i al Call (la Judería). El més normal és demanar mitges racions per tastar més coses.
Naranjas picás i perol
La naranja picada, o naranjas picás, és taronja a trossos amb bacallà. La guia provincial la recull com a plat tradicional de Montilla, Moriles i La Rambla, tres pobles del sud de la província.
El perol és una altra cosa: un arròs caldós que es cuina al camp i que dona nom a tota la trobada. El dia gran és el 24 d'octubre, festa de San Rafael, quan milers de cordovesos pugen a la serra, sobretot al parc de Los Villares, a menjar perol amb vi de Montilla-Moriles. És menjar de camp i es fa entre amics.
El pastel cordobés
És un pastís rodó de pasta de full farcit de cabell d'àngel, amb sucre i canyella per sobre. La versió més clàssica porta també pernil serrà, i la barreja de dolç i salat funciona millor del que sembla.
La guia de sabors atribueix a l'herència andalusina el gust per l'agredolç i pels dolços d'ametlla, com els alfajores.
Vins de Montilla-Moriles
La denominació d'origen Montilla-Moriles va ser reconeguda el 1932 i abasta disset municipis del sud de la província. El raïm Pedro Ximénez ocupa més del 95 % de la vinya, segons el Consell Regulador.
El fino és el vi de cada dia a Còrdova. És blanc, sec, i es cria sota vel de flor pel sistema de criaderes i solera. Es beu fred.
D'aquí surten els altres. L'amontillado comença com un fino amb almenys cinc anys de criança i continua amb tres o més de criança oxidativa. L'oloroso només té criança oxidativa. El Pedro Ximénez és el dolç, fet amb raïm pansit al sol. També hi ha vino de tinaja, jove i sense criança.
Oli d'oliva i pernil amb denominació
La província té quatre denominacions d'origen protegides d'oli d'oliva verge extra: Baena, Priego de Córdoba, Montoro-Adamuz i Aceite de Lucena. La de Baena funciona des del 1981, té la picuda com a varietat principal i cobreix Albendín, Baena, Cabra, Castro del Río, Doña Mencía, Luque, Nueva Carteya i Zuheros. Els de Priego es produeixen a la Subbética. Els de Montoro-Adamuz són afruitats, amb cos i una amargor marcada. A Lucena hi mana la hojiblanca.
El pernil de la denominació Los Pedroches prové de porcs cent per cent ibèrics criats a les deveses del nord de la província. L'etiqueta i el precinte negres identifiquen el de gla (bellota), d'animals que acaben l'engreix amb gla i herba. Els verds identifiquen el de cebo de campo.
Horaris dels àpats i mercats
A Còrdova es menja tard. El dinar comença cap a les dues i el sopar no abans de les nou. Moltes cuines tanquen a la tarda, entre un servei i l'altre, i a l'estiu tot s'endarrereix encara més per la calor.
Per veure el producte en cru hi ha el mercat municipal de La Corredera, a la plaça del mateix nom. Té divuit parades, entre fruiteries, carnisseries, peixateries, confitats i espècies. Obre de dilluns a dijous de 8:00 a 15:00 i divendres i dissabte de 8:00 a 15:30. Al Paseo de la Victoria hi ha a més un mercat gastronòmic de parades de menjar, pensat per menjar-hi allà mateix.
