Què veure a la Judería de Còrdova, el barri jueu, i en quin ordre

La Sinagoga, el primer

És al número 20 del carrer Judíos i és l'únic temple hebreu que es conserva a la ciutat. Una inscripció del mur est la data entre el 1314 i el 1315. Es va fer servir com a sinagoga fins a l'expulsió del 1492, després va tenir altres usos i el 1885 va ser declarada Monument Nacional.

És un edifici petit. S'hi entra per un pati i un vestíbul, i la sala d'oració és un quadrat d'uns 40 metres quadrats amb les parets cobertes de guixeries mudèjars: llaceries, motius vegetals i inscripcions hebrees tretes del Llibre dels Salms. Al mur est hi havia l'hekhal, on es guardaven els rotlles de la Torà. Al mur sud, a dalt, s'obre la tribuna de les dones, amb tres balconets.

Obre de dimarts a diumenge de 9:00 a 15:00, festius d'obertura inclosos, i l'última visita entra deu minuts abans del tancament. Els dilluns tanca, tret que siguin festius o vigília de festiu. L'entrada és gratuïta per als ciutadans de la Unió Europea acreditats i costa 0,30 € per als altres. Els grups de més de sis persones han de reservar.

Un recorregut a peu amb sentit

Aquest ordre va de sud a nord, des de la Mesquita-Catedral fins a la muralla, i no obliga a tornar enrere:

• Calleja de las Flores. Un carreró sense sortida al nord de la Mesquita-Catedral, amb testos a les parets, que acaba en una placeta des d'on es veu la torre de la Catedral.
• Plaça de Maimónides. Aquí hi ha el Museo Taurino, el museu de la tauromàquia (número 3), i aquí comença el carrer Judíos.
• Capilla de San Bartolomé. Capella mudèjar integrada a la Facultat de Filosofia i Lletres, al carrer Averroes.
• Plaça de Tiberíades. Una placeta del carrer Judíos amb l'estàtua de Maimònides, el savi cordovès.
• Zoco Municipal de Artesanía. El pati de la Casa de las Bulas, amb tallers d'artesans.
• Sinagoga, al número 20 del carrer Judíos.
• Casa de Sefarad, al costat de la Sinagoga, a la cantonada amb el carrer Averroes.
• Puerta de Almodóvar. El final del carrer Judíos i la sortida del recinte emmurallat.

El Zoco i la plaça de Maimónides

El Zoco Municipal de Artesanía, el mercat municipal d'artesania, es va inaugurar el 1954 en una casa pairal del segle XVI coneguda com la Casa de las Bulas. A dins hi ha un pati mudèjar de dues plantes, amb tarongers, palmeres, fanals de forja i testos als balcons, i al voltant els tallers i les exposicions d'artesans cordovesos. És un lloc per entrar-hi, fer un tomb i veure treballar els artesans.

El Museo Taurino és a la plaça de Maimónides, 3. És municipal: obre de dimarts a divendres de 8:15 a 20:15, els dissabtes de 9:30 a 17:30 i els diumenges i festius de 8:15 a 14:15 en horari d'hivern, i l'entrada general costa 4,91 € a la venda oficial per internet. Els residents a Còrdova i els menors de 17 anys no paguen.

La Capilla de San Bartolomé i la Casa de Sefarad

La Capilla de San Bartolomé és mudèjar, com la Sinagoga, i veure-les el mateix dia permet comparar dos edificis mudèjars d'usos diferents. El seu horari i el seu preu canvien amb la temporada i no els hem pogut confirmar en cap font oficial al dia, de manera que convé mirar-los a la porta o en una oficina de turisme abans d'organitzar el matí al voltant de la capella.

La Casa de Sefarad és un museu privat sobre la tradició sefardita. Ocupa una casa que conserva bona part de la seva estructura del segle XIV i té col·leccions, biblioteca, centre de documentació i botiga. Tampoc en publiquem l'horari ni el preu perquè no els hem pogut comprovar al seu web.

La Puerta de Almodóvar i la muralla

La Judería tenia l'entrada per la Puerta de Almodóvar, que continua dreta al final del carrer Judíos. Als costats se'n conserven trams de la muralla. És un bon punt per començar la ruta al revés si arribes des del Paseo de la Victoria.

Una mica de context ajuda a mirar el barri. Després de la conquesta cristiana del 1236, un fur va reconèixer drets als jueus de Còrdova i els va assignar un barri. El 1391 la Judería va ser assaltada i saquejada durant tres dies, i el 1492 va arribar el decret d'expulsió. El barri forma part del centre històric que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat el 1994.

Quant es triga i a quina hora hi ha menys gent

Amb la Sinagoga, el Zoco i la passejada completa, amb un matí n'hi ha de sobres. Si a més entres al Museo Taurino o a la Casa de Sefarad, reserva-hi tot el matí.

La Sinagoga obre a les 9:00 i la visita general de la Mesquita-Catedral no comença fins a les 10:00 de dilluns a dissabte. Aquesta primera hora és, segons la nostra experiència, la més tranquil·la al carrer Judíos: els grups acostumen a arribar al barri després de la Mesquita. A partir de les 15:00 la Sinagoga ja està tancada, però acostuma a haver-hi menys gent al carrer i és una bona estona per a les fotos de la Calleja de las Flores.

A l'estiu, fes la ruta d'hora. Els carrers són estrets i fan ombra, però al migdia de juliol i agost la calor prem igualment.

Dilluns, nens i cadires de rodes

Els dilluns tanquen la Sinagoga i el Museo Taurino. La ruta pel carrer es pot fer igualment: les places, la Calleja de las Flores i la Puerta de Almodóvar no depenen de cap horari.

Amb nens, el recorregut és curt i sense trànsit. La sala de la Sinagoga es veu en pocs minuts, just el que dura la seva paciència.

El barri és de carrers estrets i empedrats. El Zoco té ascensor, segons la fitxa municipal. De la Sinagoga la Junta no publica dades d'accessibilitat: si hi vas amb cadira de rodes, pregunta abans.

Què enllaçar abans i després

La Mesquita-Catedral és a tocar del barri. Qui matina hi pot entrar gratis de 8:30 a 9:30, de dilluns a dissabte, i sortir directament cap a la Sinagoga quan obre.

Per tancar el tema, el Museu Arqueològic, a uns quants carrers de la Judería, guarda la làpida funerària de Yehuda bar Akon, de mitjan segle IX, l'única resta material de la presència jueva a la Còrdova dels emirs omeies. Obre de dimarts a dissabte fins a les 21:00 a l'hivern i també és gratis per als ciutadans de la UE.

És un barri que s'entén més bé amb algú que l'expliqui. Els guies oficials de turisme expliquen el que les façanes no diuen: on eren els límits de l'aljama, què volen dir les inscripcions de la Sinagoga o qui va ser Maimònides.